La calçotada és un menjar típic de la regió occidental de Catalunya (originària de Valls, a la comarca de l’Alt Camp). En les últimes dècades, s’ha estès i pot degustar-se en gairebé qualsevol part de la Comunitat durant el final de l’hivern i començament de la primavera.

Els calçots, una varietat de cebes tendres especialment conreada per a aquest propòsit, es rosteixen directament sobre les flames de sarments i es mengen amb la mà, amanits amb una salsa especial, la salvitxada, similar a la romesco. Després de coure els calçots, es tiren troncs per fer unes bones brases que s’aprofitaran per rostir carns o embotits per al segon plat. També s’acostuma a rostir en les brases patates i carxofes, per acompanyar les carns.

D’on procedeix l’origen del calçot?

Hi ha diverses versions sobre l’autèntic origen del calçot, però la més coneguda és la que atribueix a l’Xat de Benaiges, un camperol que va viure al poble de Valls, a la província de Tarragona, a la fi del segle XIX. Es diu que aquest camperol va posar a escalfar al foc un parell de brots de ceba, i immediatament, es va adonar del deliciós sabor que tenia aquest plat que, a principis del segle XX, es va convertir en un aliment habitual en totes les cases de la regió.

¿Els romans ja menjaven els calçots?

Recentment s’ha trobat una pintura de l’època romana (segle III), on apareix un home degustant un porrus capitatus o, el que és el mateix, un calçot. L’origen català d’aquest plat típic queda ara entredit el descobriment del Xat de Benaiges, a qui la tradició popular li va atorgar durant 200 anys la paternitat del calçot. La sorprenent història comença l’any 2000 molt lluny de Catalunya, a Hongria, a la ciutat de Brigetio: Es va trobar una pintura en la qual un home, probablement un esclau en temps dels romans, subjectava amb una mà una safata i amb la una altra feia el gest de menjar alguna cosa. Després de restaurar i estudiar la pintura, l’arqueòleg László Borhy va arribar a la conclusió que aquest menjar era un calçot: el gest és molt revelador i en la literatura llatina ja hi ha referències al que els romans anomenaven porrus capitatus.

Propietats nutritives

A més del seu ric sabor, aquest menjar té moltes propietats alimentàries. En línies generals, cal destacar que la ceba és una planta amb un alt contingut en vitamines i minerals.

Se li atribueixen propietats:

• tonificants
• diürètiques
• digestives
• fins i tot afrodisíaques

Així, s’ha estudiat que els calçots són bons per prevenir constipats, per a la coagulació de la sang ia més aporten elements essencials com:

• potassi
• ferro
• zinc
• fòsfor
• àcid fòlic