Benet de Núrsia (Norcia, 3 de març de 480 - abadia de Montecassino, 23 de març de 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l'orde benedictí. Considerat com a pare del monaquisme occidental, és venerat com a sant per diverses confessions cristianes.[1]
Imatge de sant Benet amb una creu (que hi ha inscrit: "Crux sacra sit mihi lux! Non-draco sit mihi dux!" ('Que la santa creu sigui la meva llum! Que el drac mai sigui el meu guia!') i un desplaçament que diu "Vade retro Satana! Nunquam suade mihi vana! Sunt mala quae libas. Ipse venena bibas! ('Vés a Satanàs! No em tempteu mai amb les vostres vanitats! La beguda que ofereixes és dolenta. Beveu-vos aquest verí!', o en breu, Vade Retro Satana que s'abreuja a la Medalla de Sant Benet.
Biografia
De família vulgar de la regió romana de Núrsia, nasqué cap al 480 en aquesta ciutat umbra, fill d'Anici, capità general dels romans a la regió, i de Clàudia Abondantia Reguardati, noble. Quan la mare morí, Benet i la seva germana Escolàstica foren confiats a la dida Ciril·la. A dotze anys, Benet fou enviat a estudiar lletres i potser dret a Roma, però adonant-se de la vida libidinosa dels seus companys i, en general, de la mala vida a la ciutat, l'abandonà i decidí retirar-se a fer vida eremítica per lliurar-se a Déu.
A disset anys, amb Ciril·la, es retirà a la vall de l'Aniene, prop d'Affile. Després, sol, visqué en una cova de Subiaco (prop de Tívoli), al mont Taleo (avui la cova forma part del Monestir del Sacro Speco). Hi visqué tres anys, fins a la Pasqua del 500. Llavors acceptà de guiar altres monjos, ja que havia estat elegit abat de Vicovaro. Pel rigor de la disciplina que hi va imposar, i per enveges, uns quants monjos intentaren emmetzinar-lo i Benet tornà al seu retir de Subiaco
Hi visqué durant trenta anys, predicant l'evangeli i, cada vegada més conegut a la comarca, acollint-hi els nombrosos deixebles que volien seguir-ne l'exemple. Per organitzar aquesta comunitat, creà tretze petits monestirs entorn de les ruïnes aprofitades de la vil·la imperial de Neró al costat del llac artificial que barrava l'Aniene. Cada comunitat tenia dotze monjos i un abat, tots sota la guia espiritual del mateix Benet. Tingué principalment dos deixebles, nobles romans, Maur i Plàcid que continuaren la seva tasca a Subiaco.
Entre 525 i 529, i després d'un nou intent, per part dels clergues de la zona, d'enverinament (amb un pa enverinat) i que els fossin enviades prostitutes per a temptar els monjos, Benet decidí de deixar Subiaco. Amb uns quants deixebles anà cap a Cassino, a mig camí entre Roma i Nàpols, on en un turó fundà un nou monestir, Montecassino l'any 529. Més endavant funda el monestir de Terracina i segurament un altre a Laterà.[1]
